Avui ens seria gairebé impossible imaginar-nos la vida sense les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació). Les tecnologies digitals són presents en gairebé tots els àmbits de la nostra vida, a vegades de forma quasi imperceptible. Però altres vegades d’una forma persistent i continuada. Des de la feina fins a l’oci, ens seria molt difícil imaginar-nos la vida sense el suport de la tecnologia. És difícil fins i tot per a les persones que han nascut abans de la darrera dècada del s. XX i que van créixer en un món analògic
Lògicament, l’edat modula indefectiblement l’exposició i l’ús de les noves tecnologies. I també la dificultat –o facilitat- per adaptar-nos-hi. Mentre que les persones més grans poden ser més crítiques o reticents a utilitzar-les (o fins i tot rebutjar-les), els menors d’edat, els adolescents i molts adults no poden concebre la vida sense elles. Ens trobem davant d’un ventall d’actituds regulades en bona part pel factor generacional.
I dins la família es fa més palès el canvi generacional. També pel que fa a les noves tecnologies. En conseqüència els pares veuen amb preocupació l’ús que els seus fills fan de les noves tecnologies. Els nens han nascut en l’era digital i en fan ús amb una desimboltura que no tots els adults tenen. Les hores que molts nens passen pendents de les xarxes socials, dels continguts audiovisuals, dels videojocs i dels jocs en línia fan que els pares es preguntin si aquesta exposició és adequada i si s’hi poden “enganxar”.
Taula de continguts
US I ABÚS DE les PANTALLES
Efectivament, els formats de les xarxes socials i de les plataformes de difusió estan dissenyats per mantenir l’atenció de l’usuari. I això pot portar a un consum d’abús que generi una dependència. Els nens i els adolescents són més vulnerables a la influència d’aquests mitjans, però no són els únics. Pensem per un moment com fem servir les noves tecnologies els adults i fins a quin punt n’estem pendents.
Arran del confinament hem tingut l’oportunitat de retrobar-nos amb la nostra família sense la voràgine del dia a dia. Segurament hem descobert aspectes amagats de les persones estimades amb qui fins ara havíem conviscut i que desconeixíem o que ens havien passat per alt. Però més enllà dels trets personals que hàgim pogut descobrir entre pares, fills i avis, hem pogut comprovar com són d’importants les noves tecnologies per la nostra forma de viure. Hem constatat com afecten la nostra vida, tant per bé com per mal i ens hem pogut adonar del perill que comporten si no se’n fa un bon ús
TECNOLOGIA AL SERVEI DE LES PERSONES I NO PAS PERSONES AL SERVEI DE LA TECNOLOGIA.
Segurament a hores d’ara tothom pot identificar un patró de conducta en la seva relació amb les pantalles. Però al mateix temps és important relacionar aquests hàbits personals en relació amb la família. Tots els membres d’una família interaccionen i es modulen constantment entre ells. Les noves tecnologies han passat a formar part de cada família com un membre més. És important utilitzar-les amb responsabilitat per tal que enriqueixin la comunicació familiar en lloc d’empobrir-la.
Les tecnologies són una eina per millorar-nos la vida, però no són una joguina. Es poden utilitzar en família com un complement d’oci, però també bé són un recurs per treballar, aprendre i accedir a la cultura. Cal distingir els moments, el temps i l’espai que utilitzem quan accedim a recursos tecnològics de forma individual. Que la comunicació digital no empobreixi la comunicació familiar i generi aïllament. Cal vigilar l’accés a contingut digital en menors. La seva curiositat innata i lògicament la seva manca de criteri els exposen a perills o a continguts perjudicials. Al mateix temps, poden posar en risc la seva privacitat, amb els problemes que això comporta.
CONSUM RESPONSABLE
Compartir experiències, acompanyar, parlar de com s’utilitzen els dispositius i fomentar un esperit crític en el seu ús són maneres de conscienciar als menors i al mateix temps d’ensenyar-los a relacionar-se, no només en l’àmbit familiar i social sinó també amb les tecnologies.
Però sens dubte la millor manera d’educar els fills és amb l’exemple. Primer de tot cal que els adults siguin crítics amb ells mateixos sobre l’ús i abús de les xarxes socials, jocs en línia i plataformes digitals. No es pot demanar als fills que siguin més responsables que els pares.
A propòsit del confinament que hem viscut aquests dies, la Marta Marimon Martí, Doctora en Pedagogia i professora de tecnologia educativa a la UVic-UCC, ha difós unes pautes sobre el bon ús de les tecnologies en família. Aquí he resumit algunes de les seves idees. Ella les desenvolupa amb el bon criteri i l’expertesa de la seva professió. Podeu trobar el seu article sencer publicat al digital Cultura Viva Catorze seguint l’enllaç 14 Consells per Conviure en Família i amb Pantalles. Són catorze pautes clares, senzilles i al mateix temps molt completes sobre com relacionar-nos amb les pantalles traient-ne el màxim profit i evitant els riscs que comporten.