El Dia dels Difunts

EL DIA DELS DIFUNTS

El dia dels difunts està estretament lligat al dia de Tots Sants. El primer de novembre és el dia que l’Església catòlica va destinar per a celebrar l’onomàstica de tots aquells sants que no tenien cap dia específic en el calendari. L’endemà, el dos de novembre, és el dia dels difunts. L’evolució dels costums i la barreja de cultures ha ajuntat la vigília de Tots Sants, el trenta-u d’octubre, i els dos primers dies de novembre com si es tractessin de la mateixa festa, i de fet, van molt relacionades.

En realitat les celebracions d’aquests dies es confonen, i les visites al cementiri se solen fer indistintament en les dues dates. Antigament es creia que pel primer de novembre els morts visitaven els vius, i l’endemà eren els vius qui anaven a visitar els morts al cementiri.

La pel·lícula infantil Coco explica molt didàcticament les creences relatives a aquestes festivitats en el marc de la cultura Mexicana. A Mèxic es va elaborar aquesta tradició catòlica d’una forma molt més rica i creativa. El “día de muertos” és una de les celebracions més significades en aquell país, que conserva molt més vivament el culte als difunts que no pas en la nostra societat en l’actualitat. És una bona pel·lícula per parlar als infants de la mort i de les creences que l’envolten en un clima amable i distès.

ELS RITUALS DE PAS

Els rituals funeraris formen part del que des de l’antropologia s’anomena “ritus de pas”. Són dates assenyalades que marquen la transició entre les etapes vitals. Ajuden a posar ordre a la vida de les persones en tant que individus i també en relació amb la seva comunitat. Existeixen en totes les cultures i sovint van lligades a les creences religioses.

Els ritus de pas es corresponen amb el naixement, l’entrada a l’edat adulta, l’aparellament i la mort. Van acompanyats de celebracions comunitàries que serveixen per al reconeixement de l’individu a la societat i l’acceptació al grup. Un exemple del ritu que marca el pas de la infantesa a l’edat adulta és el Var Mitsvà jueu o la posada de llarg de les noies americanes.

Així com es dóna la benvinguda a un nadó i se’l presenta a la societat en el bateig, els rituals funeraris permeten acomiadar-se de la persona que ha mort. A més de la cerimònia de comiat i enterrament, el dia dels difunts també forma part d’aquests rituals funeraris i representa un homenatge i un record envers les persones estimades que ja no hi són.

LA MORT EN LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT

La mort és un misteri que ha marcat i marca totes les civilitzacions. És una qüestió existencial que és inherent a la mateixa naturalesa humana. De fet, s’ha comprovat que des dels inicis de la humanitat, paleolític,  s’han fet enterraments. Enterrar un difunt en lloc de deixar-lo com si fos una bestiola assenyala la diferència entre el que és humà i el que és animal. Marca l’inici del pensament espiritual en aquells humans primitius que es començaven a diferenciar dels simis. Indica que aquells primers humans començaven a tenir unes creences i per tant tenien una inquietud existencial.

La celebració del dia dels difunts és d’origen celta. Com moltes altres celebracions que marquen el calendari, es va adaptar a les noves civilitzacions europees i va passar al cristianisme. Per aquestes dates els celtes celebraven les festes del Samain per honorar els morts. L’època de l’any (primer de novembre), coincideix amb el final del bon temps i l’escurçament del dia. Els celtes creien que l’any es dividia en el període de temps fosc i el període de temps clar. Aquests dies d’impàs entre els dos temps eren com una escletxa màgica on es confonia el món dels vius amb el món dels morts.

Resulta significatiu que la celebració del dia dels difunts coincideixi amb la tardor, l’entrada de la foscor, el recolliment i el fred. És com si simbòlicament la natura i el temps també morissin. És un moment adequat per tenir la mort present.

L’EVOLUCIÓ DEL RITUAL DEL DIA DELS DIFUNTS

L’interès pel misteri de la mort ha estat i és sempre present en els humans. El dia dels Difunts és quan més es posa de manifest aquesta inquietud. El Haloween americà, el Dia de Muertos mexicà o la nostra celebració de Tots Sants són exemples d’aquesta inquietud que ha anat passant de generació en generació i de cultura en cultura. En aquest sentit es pot veure una magnífica interpretació d’aquestes creences en la pel·lícula infantil Coco. És una bona manera que els nens i els adults reflexionin sobre la mort d’una forma amable i gens traumàtica.

Aquí tenim per costum fer la castanyada amb castanyes, moniatos, panellets i moscatell. Són productes de temporada i recorden els àpats que es feien després dels enterraments per acompanyar la família i honorar qui ha traspassat. Antigament es menjaven després de visitar el cementiri per netejar les tombes i engalanar-les amb flors.

LA MORT EN LA SOCIETAT ACTUAL

Avui en dia el costum d’enterrar els morts ha donat pas a la incineració. La llibertat de culte ha permès a moltes persones adoptar unes creences més laiques. Probablement per això ja no es va tant al cementiri, ja que el culte als morts pot ser associat a una creença religiosa. A més, actualment hi ha una tendència social en considerar la mort com un tabú i es viu d’esquena a la mort.

Si bé es continuen celebrant algunes festes relacionades amb els difunts, fins i tot s’està introduint aquí el costum de les disfresses de por de Haloween, la mort real s’amaga. En una societat on prima la joventut i la bellesa, la decrepitud i la mort no hi tenen cabuda. La mort s’ha institucionalitzat i això la fa més llunyana. Als nens no se’ls parla de la mort i a més rarament acudeixen als enterraments de les persones estimades. Emocionalment, això els dificulta l’elaboració del dol. També els impedeix fer un aprenentatge de com viure la pèrdua que els dificultarà l’elaboració de dols posteriors.

Tots Sants esdevé una festa més desvinculada del record dels difunts, però continua estant vinculada amb el fenomen de la mort. És un bon moment per reflexionar, sobretot amb els més petits, sobre què és la mort. La mort fa por, sobretot a les persones adultes. Els nens poden viure-la amb més naturalitat perquè no tenen la capacitat de crear-se expectatives tan elaborades com ho fem els adults. Però si els adults transmetem als infants que la mort és terrible, el dia que pateixin una pèrdua els resultarà especialment traumàtic i difícil poder-la viure amb serenitat.

Parlar de la mort és necessari. Fer-ho en un context festiu com és el dia dels difunts és una oportunitat per tenir-la present d’una forma menys traumàtica. Finalment, les tradicions d’aquests dies sobretot ens continuen recordant que la vida és finita i que per tant val la pena aprofitar-la.