Taula de continguts
Dir adéu
Durant tota la nostra vida diem adéu en moltes ocasions. Algunes d’elles com a conseqüència natural del nostre procés de creixement i envelliment. Es tracta dels canvis fisiològics i biològics inevitables que tenim al decurs de la vida. Així doncs, perdem les dents de llet abans d’iniciar la pubertat, deixem la infantesa durant l’adolescència, perdem la capacitat de procreació en el climateri, perdem l’agudesa dels sentits i l’energia del cos en la vellesa…… A vegades ens alegraran, altres vegades ens costaran d’acceptar.
La majoria d’aquests canvis van paral·lels al nostre cicle vital, a la nostra història personal: deixem l’escola primària, fem estudis especialitzats, deixem l’etapa d’estudiants per entrar al món laboral, deixem de ser només “fills” per a passar a ser “parella” i pares o mares, els fills marxen de casa per a formar la seva pròpia família, canviem o perdem la feina, ens jubilem…… Moltes d’aquestes pèrdues comporten un guany: formen part de l’evolució de les persones, ens enriqueixen i ens ajuden a madurar. Guanyem coneixements, experiència, prosperitat……
Tipus de pèrdues
Però també tenim moltes pèrdues no desitjades i que d’entrada pensem que no ens aporten cap guany associat. Es pot tractar de pèrdues materials: pèrdua d’una feina, de poder adquisitiu… o bé emocionals: pèrdua d’una amistat, divorci i la mort d’un ésser estimat. Parlem de procés de dol quan ens referim a la pèrdua definitiva per una defunció. Però cal tenir en compte que també passem un dol quan la vida ens porta a perdre coses, situacions o persones que ens donaven una estabilitat i formaven part de la nostra manera de viure. Així, també és normal passar per un procés de dol quan deixem o ens deixa la nostra parella, quan els fills ens deixen “el niu buit”, o bé quan pel que sigui s’acaba la nostra vida laboral…
El procés de dol
La intensitat i la duració d’un procés de dol és diferent per cada tipus de pèrdua, per cada moment vital i per cada persona. No hi ha una mesura segons la qual estigui establert que un determinat tipus de pèrdua ens hagi d’afectar més o menys. Cada persona i cada circumstància són úniques i no es poden generalitzar.
Dir adéu a un ésser estimat és una tasca difícil, a vegades d’una dificultat extrema, sobretot quan perdem a persones de forma inesperada, prematura i/o violenta. El dolor d’aquestes morts és el reflex d’una ferida molt profunda i difícil de guarir. Altres vegades la vida ens dóna l’oportunitat d’acomiadar-nos de la persona estimada, malgrat que no desitjaríem fer-ho. Val la pena aprofitar aquesta oportunitat encara que ens dolgui haver de dir-li adéu.
Acomiadar un ésser estimat
Acomiadar una persona, sigui de la forma que sigui com ens deixa, és un procés important i íntim que ens convida a reflexionar sobre la persona que mor, sobre la relació que hem tingut i què ens hem aportat mútuament. També sobre el mal que mútuament ens hàgim pogut fer. És temps per reparar i agrair. És temps per deixar fluir les emocions i deixar marxar, vagi on vagi la persona que mor. O fins i tot si creiem que no anirà enlloc.
La mort ens remet a la vida i de vida només en tenim una: amb coses agradables i coses desagradables; amb alegries i tristeses, dolor i felicitat. La vida és un camí en el qual ens trobem revolts tancats, molestes pedres i vistes extraordinàries. Un camí que en alguns moments fem sols i d’altres de la mà de persones estimades i no tan estimades. Quan sigui el moment de dir adéu a una persona amb qui heu caminat, si us plau no us oblideu de dir: “gràcies per haver compartit un tros de la teva vida amb mi”.