Taula de continguts
El burnout laboral
L’any 1969 HB Bradley va detectar un conjunt de característiques psicosocials que presentaven molts oficials de policia de llibertat condicional a Nord Amèrica i que va anomenar “staff burnout”. Més endavant, el 1974, el psicòleg nord-americà Herber Freudenberger va estudiar i desenvolupar aquest fenomen a través d’un treball de camp al personal sanitari. Va prendre com a base els treballs de Bradley i va utilitzar el terme Burnout per a definir aquell conjunt de símptomes (síndrome) que es troben presents en determinades persones i que apareixen a conseqüència de l’estrès laboral crònic.
Factors de risc de patir burnout
El tipus de professió, doncs, és un factor de risc de patir burnout. Però també hi ha altres factors de risc personals que poden facilitar l’aparició del burnout. D’una banda trobem les persones que s’identifiquen amb el seu treball i que fan coses que no es corresponen amb el seu càrrec (els “imprescindibles”). D’altra banda s’hi podrien situar les persones que tenen unes expectatives massa altes respecte a les metes que es proposen. Les característiques d’aquests dos grups de persones les fan més vulnerables a patir burnout.
Però no només les característiques personals poden ser un factor de risc per al burnout. També hi intervenen factors externs com ara els ambients tòxics a la feina: Contacte permanent amb persones conflictives, superiors que no es preocupen de les situacions laborals, la manca de companyonia, la rivalitat, la sobrecàrrega de treball i l’exigència són punts a tenir en compte com a desencadenants o facilitadors del burnout. Així doncs, la principal causa del burnout és l’entorn i les condicions laborals: alts nivells d’estrès, càrrega laboral excessiva, poca autonomia, males relacions en el treball i falta de formació específica.
Senyals d’alerta
Quins són els senyals d’alerta que ens poden portar a pensar en el burnout? Es detecten canvis o alteracions en el nostre equilibri que afecten diferents esferes:
- Símptomes físics: cansament, manca de concentració, taquicàrdia, insomni…
- Símptomes emocionals: ansietat i fins i tot depressió
- Conductes de risc: consum de substàncies, fàrmacs.
En concret cal estar alerta si apareixen sentiments de fracàs, esgotament i impotència. O bé si notem baixa autoestima i frustració. També si es detecta dificultat per a concentrar-se, cansament emocional, deshumanització. A més de comportaments agressius, irritabilitat, impaciència o poca realització personal. Finalment, si apareix taquicàrdia, insomni, mal de cap, baix rendiment, o apatia, així com absentisme laboral, dificultats en la comunicació…
Com prevenir el burnout laboral?
El burnout és un procés progressiu i cal detectar els senyals d’alerta per prevenir-lo. Per part de les empreses es poden adoptar mesures de qualitat si es detecten aquests senyals en els treballadors. Aquestes mesures impliquen millorar l’organització i les tasques, evitar l’excés de burocratització sense suport específic i clarificar les expectatives laborals. També avaluar la càrrega de treball i horaris així com fomentar un bon ambient de treball.
Si pensem que ens trobem en risc de patir burnout o identifiquem símptomes o comportaments que ens indiquen que podríem patir-lo, el primer que cal fer és identificar els factors estressants que el poden generar. També cal buscar suport (familiars, amics, professionals…) i cercar maneres d’evitar l’estrès. Dedicar temps a les coses que ens agraden i que ens fan sentir bé, establir prioritats. A més, també cal aprendre a dir que no, organitzar-se millor i ajustar les nostres expectatives. Com es pot veure, hi ha diverses maneres de combatre el burnout i millorar la nostra qualitat de vida.
Aquest article és un complement a l’entrevista realitzada a RàdioCalella TV el dia 11 de juny del 2019 amb motiu del reconeixement oficial del “burnout o desgast professional” com a malaltia per part de l’OMS, després de la ratificació de la revisió número 11 de la Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes de Salut (CIE-11) i que entrarà en vigor a principis del 2022.