Taula de continguts
La síndrome de la cabana
Després de moltes setmanes de confinament arran de la pandèmia COVID-19, arriba el moment de començar a sortir al carrer. I també les pors i incerteses sobre com anirà la desescalada. En aquest context apareix l’anomenada “síndrome de la cabana”. No és un terme nou. Una síndrome és un conjunt de símptomes que corresponen a una patologia o psicopatologia. Es va donar el nom de síndrome de la cabana a un fenomen que es va detectar a principis del segle XX al Canadà. Algunes persones, després de passar l’hivern en zones rurals i aïllades, tenien dificultats per a sortir i reprendre la seva vida quan arribava la primavera.
Existeix la síndrome de la cabana?
Tot i que a l’inici d’un aïllament una persona pot tenir símptomes d’ansietat o neguit, amb el temps hom s’adapta a la situació. Quan el període d’aïllament s’acaba, tornar-se a acostumar a la vida a l’exterior i al contacte social paradoxalment també pot generar por i angoixa. Si bé aquest fenomen ja s’havia observat anteriorment, avui en dia aquest terme ha pres protagonisme arran de l’inici del desconfinament de la població després de dos mesos de reclusió a casa.
Què cal tenir en compte
Val a dir que la síndrome de la cabana no és un diagnòstic psicopatològic. Malgrat que hi hagi trastorns de tipus fòbic que es donen en persones que tenen pànic a estar en espais oberts o multitudinaris, és un error equiparar aquesta síndrome a un trastorn psíquic. Més aviat es tracta d’un fenomen adaptatiu que es pot donar en algunes persones (no passa a tothom) que han estat un temps tancades o confinades.
Sentir por a un perill exterior en les circumstàncies actuals és fins a cert punt normal i ens protegeix d’un risc de contagi que encara tenim. La clau és poder discernir entre la part subjectiva del que sentim i perill real que existeix. Això significa integrar la part de risc i prendre les mesures que corresponguin per protegir-nos. Cal no evitar sortir i fer-ho de forma gradual per anar-nos-hi acostumant de nou. No hem de patir si tenim certa inseguretat quan deixem la nostra zona de confort. És una reacció normal que pot passar a algunes persones i que forma part del procés d’adaptació a la realitat que estem vivint.